Per on anàvem?

L'Augi va tombar un mur amb el triomf contra La Salle Montcada, el primer en gairebé un mes –des del 23 de gener amb el Palautordera a casa– i des que Pasqui va agafar les regnes de l'equip en substitució de Josep Espar, la marxa del qual al Veszprém va deixar l'equip decaigut i en una petita crisi de resultats que van allunyar els sarrianencs del capdamunt de la classificació. I no era fàcil perquè el Montcada, l'equip que encaixa menys gols de la lliga, va apostar per un ritme soporífer i, de fet, fins al minut 6 no va marcar (2-1). L'Augi, però, va saber contrarestar l'estil visitant i la seva pròpia inèrcia, negativa i mancada de confiança les darreres setmanes, per enllestir en els primers quinze minuts (7-3, temps mort del Montcada en el 16'). I és que la màxima va enfilar-se als sis gols encara en la primera meitat (12-6, Lozano) i a 7 (17-10, Rodríguez), 8 (20-12, Lozano) i 9 (29-20, Ballester) en la segona. La clau, una actitud positiva i un pas endavant en l'aspecte col·lectiu per aproximar-se a l'equip que va dominar la lliga les setmanes anteriors a l'aturada nadalenca i des de les posicions que donen accés a jugar la fase d'ascens, ara a un partit.