Partit molt disputat avui a l’olímpic de Granollers entre el Campió de lliga i el 3r classificat de la temporada passada a 1a estatal.

A priori partit mes favorable pel de casa , però a partir del minut 10 de la primera part el nostres han mantingut el +3 al marcador fins al minut 25, arribant a un resultat de 8-11.

Amb un temps mort de l’equip Vallesà s’ha refet, el nostre equip no ha pogut  reaccionar a la defensa avançada, i amb un parcial de  4-0  s’ha arribat amb un 13-12 a la mitja part.

A la segona part el Granollers amb la empemta del final de la primera part ha intentat marxar al marcador, però el nostres jugadors amb una forta defensa , robant pilotes i sent molt efectius de cara a porta han arribat a fer un parcial de 5-0 al minut 47 amb un 20-25 al marcador.

Amb temp mort local, la forta  defensa  avançada  i l’encert de cara a porteria l’equip vallesà ha mantingut opcions fins al final.

Amb el temps aturat al minut 30 i amb un empat a 26, Pere Arnau ha tingut  una ultima oportunitat per guanyar el partit,  amb un fort tir des de 9 metres que no ha pogut realitzar, deixant el marcador final 26-26 final.  Un punt que val or a l’olímpic de Granollers.  

BMGranollers 26: ORIOL MAS , FERRAN HERNANDEZ, ARNAU AUMEDES , FERRAN CISNEROS         8, POL VALERA 1,  ISMAEL BELA,  ALEIX MARTINEZ BAGES 3, SERGI PEREZ  3, MARIO RIVAS,  SERGI FRANCO  1,  PAU NAVARRO 1,  POL BLANCHART  2, MARC LOPEZ 3,  DANIEL NAVARRO , ENRIC GONZALEZ, MARC PIQUERAS ORTEGA 4

AUGI UESarrià 26 : PERE ARNAU GARCIA 7, FRANCESC PALOMERAS  1, PAU GUITART, MARTI ARNAU 6, JOSEP BALLESTER 1, ARNAU ROVIRA 1, ADRIÀ SERRANO, DAVID MARISCAL 2, ANTONIO MORENO, GUILLEM TORRES 1, GUILLEM LOZANO 5, BIEL FUSTER 1, POL DIAZ  1

 L’Augi Sarrià va sumar el primer triomf de la lliga davant la seva afició en un partit en què els jugadors de Carles Morales van poder desplegar el seu joc ràpid, sobretot, a partir dels últims minuts de la primera part del partit. Els locals van començar el partit temptejant el rival, que va trobar més facilitats de les que havia previst en atac i es va arribar a escapar de tres gols.

Va ser llavors quan la defensa de l’equip es va ajustar definitivament i la diferència va comen- çar a pujar. Cal destacar l’aportació ofensiva dels germans Pere i Martí Arnau, que van fer un total de dotze gols entre tots dos. ■

AUGI SARRIÀ: Guitart, Pere Arnau (5), Palomeras (1), Martí Arnau (7), Ballester (4), Rovira (3), Mariscal (2), Moreno, Torres (1), Lozano (3), Fuster, P. Díaz, A. Díaz i Vicente.

SANT JOAN DESPÍ: Boix, Borja (2), Acebron (1), Guijarro, Fenoy (1), Torres, Ezquerra (2), López (4), Sabaté, Farrés (1), Pérez (2), Pueyo (4), Cabello (1) i Vila (3)

PARCIALS: 2-3, 4-7, 7-8, 10-9, 12-11, 16-11; 18-12, 22-13, 26-15, 27-18, 29-20 i 30-22.

El Sarrià va aconseguir treure's de sobre el neguit de la primera jornada i, quan l'engranatge de la màquina va començar a funcionar, el Sant Joan Despí no va poder fer res per aturar-lo. Un equip que es va renovant (van acabar el partit amb els més joves en pista) i que ja il·lusiona des del primer partit.

Diari de Girona » Esports

Després de tres dies de competició, ahir a la tarda es va jugar l'últim partit de fase de classificació a la lliga catalana juvenil.
Un bon paper del nostre juvenil de 1r any competint davant equips amb més experiència a la lliga catalana amb un bagatge d'1 victòria, 1 empat i una derrota en tota la fase de classificació.

Amb tot això l'equip a les ordres de Victor Espeso va donar la cara en tota la fase i arribant amb opcions fins al final. Un partit molt seriós i amb possibilitats reals de poder apropar-se al marcador fins als últims 8 minuts.

L'experiència de l'equip rival a lliga catalana i amb jugadors de 2n any va decantar la balança a favor de l'equip visitant 24-28.

A l'espera de les classificacions finals de tots els grups, veurem si passen els millors 2ns de cada grup o s'ha de jugar una altra fase per accedir a 1 o 2 Catalana.

La setmana vinent es juga les fases per accedir a lliga Catalana de Cadets i infantils.

L’Augi Sarrià no s’arronsa contra el Fraikin Granollers en la semifinal de la supercopa de Catalunya i arriba a sotmetre els vallesans amb un parcial de 4-0 al final de la primera meitat (14-13)

“D’aquí, mai en marxes content.” Ho va sentenciar Marc Garcia instants abans que acabés el partit.

L’Augi Sarrià va reafirmar la seva identitat amb un partidàs en la semifinal de la supercopa de Catalunya, amb el pavelló ple de gom a gom i xalant de valent. Tothom, la presidenta o el noi encarregat d’eixugar el parquet, que assistia també als temps morts locals i cridava en la pinya. La coreografia del “tiburón-tiburón” va acabar amb tothom celebrant una jornada que es compararà amb la del 1983 –27-25 i 41-21 en la tornada en l’eliminatòria de Lliga Catalana, també amb els vallesans–. Un exercici d’orgull ancestral com el de Guillem Lozano corrent la banda de costat a costat després de marcar el 21-24 assistit pel porter Moreno, excel·lent com Guitart, amb el qual els de Carles Morales anunciaven al rival, desconcertat, que allà ningú es rendiria. Ningú.

Avisats

Explicava Antonio Rama, després de la fotografia conjunta de les dues plantilles, que bona part dels seus jugadors, els que no eren de la base, no tenien ni idea d’on s’havien ficat. Que per molt que els ho avisessin, no n’havien estat conscients. 2 minuts i 54 segons va trigar a moure’s el marcador. I l’1-0 va ser de Pere Arnau. El segon avantatge local el va posar Guillem Lozano (2-1 al 4’), inspiradíssim des de l’extrem. El canell de Nitu Pórtulas, el tercer (3-2, 5’). Els cinc minuts de glòria?

El Fraikin es va anar apoderant del ritme del partit i va capgirar el resultat per arribar a una màxima de tres (8-11, Martínez al contraatac) que obligava Carles Morales a demanar temps mort (23:10). El 9-12 de Porras (25’) o el 10-13 de Cabanas des dels 7 metres amb el seu cinquè gol, el quart de penal, no van fer que els sarrianencs, sempre esperonats pel seu mig miler d’aficionats, s’arronsés. Dos gols seguits d’Arnau Rovira en menys d’un minut, el primer amb amenaça de passiu i el segon en transició –la defensa vallesana, molt fluixa– feien que Antonio Rama demanés temps mort. Però, és que encara no en tenien prou. Amb superioritat numèrica, l’Augi va capgirar el resultat amb dos gols més de Lozano, el seu cinquè, 24 segons abans del descans i la defensa sarrianenca fent tot el que calgués per marxar al vestidor amb avantatge.

La primera línia visitant va imposar la lògica a l’inici de la segona meitat. Però Ballester primer (15-15 en el 33’) i un altre cop Lozano (2) feien embogir el recinte: 17-16 en el 35. Cabanas des de l’extrem dret –Pep Reixach va jugar els darrers 10 minuts de la primera meitat– va tornar a liderar la reacció del Fraikin, que un altre cop s’escapava en el resultat, llavors de quatre amb un parcial d’1-6 (18-22). I, un altre cop, Morales cridava els seus a l’ordre. Després de temps mort, pèrdua i 18-23 d’Adrià Figueras al contraatac. El canell de Pórtulas va aturar la sequera (19-23 en el 44’) i Ballester afusellava Guàrdia a la porteria del Fraikin abans del penúltim cop d’orgull. Lozano 21-24 quan va celebrar el gol de punta a punta de la pista resseguint la tanca (47’) va esperonar la colla i l’exclusió de Fernández, va acabar de donar aire a l’Augi: Ballester de penal (22-24) va obrir la ratxa de gols per no abaixar els braços, mantenint la diferència en dos de la mà de Serrano, Lozano i Mariscal; l’últim a marcar (26-28) abans que Porras tanqués el resultat. I qui va marxar content?

ELS VESTIDORS

Volíem sortir a competir, posar-los les coses difícils i, sobretot, no rendir-nos mai encara que se’ns escapessin

Sense desmerèixer el Sarrià, que és un equipàs, hauríem d’haver fet alguna cosa més

ANTONIO RAMA

TÈCNIC FRAIKIN GRANOLLERS

L’entrenador ens ho havia dit, que era un regal per la temporada passada. L’havíem de gaudir i amb les ganes i el pavelló ple...

Em quedo amb el resultat, que al final és el que compta. Ha estat un partit molt igualat i ells, molt intensos i agressius. I no me’n queixo.

Els podíem plantar cara. S’ha de valorar que són dues categories de diferència

CARLES MORALES

TÈCNIC AUGI SARRIÀ

Sabíem que encara que s’escapessin de 10 gols no ens podíem rendir en cap moment

JOSEP BALLESTER

JUGADOR AUGI SARRIÀ.

AUGI SARRIÀ 26 GRANOLLERS 29

AUGI SARRIÀ:Martí Arnau (1), Pere Arnau (1), Ballester (3), Fina, Guitart, Lozano (9), Mariscal (3), Moreno, Palomeras, Pórtulas (3), Rovira (3), Serrano (1), Torres (1), Coman (1), Díaz i Vecente.

FRAIKIN BM GRANOLLERS:Guàrdia, Cabanas (9), Porras (2), Pérez (3), Bela, Garcia, Martínez (1), Figueras (8), Cañellas (4), Pujol, Rakocija (2),Fernandes, Reixach i Oliveira.PARCIALS:2-2, 3-4, 5-6, 7-8, 9-12, 14-13; 16-16, 18-20, 19-24, 22-24, 23-26, 26-29.

BORJA SÁNCHEZ - SARRIÀ DE TER

L'equip que entrena Carles Morales se'n va al descans per davant en el marcador (14-13), però l'encert dels visitants al segon temps decanta el matx.

L'Augi Sarrià va oferir un partit digne de Festa Major. Tot i acabar perdent per tres gols de diferència al marcador (26-29), els gironins van plantar cara fins a l'últim segon a tot un equip d'Asobal, el Fraikin Granollers, que no ho va passar gens bé davant un conjunt, el que dirigeix des de la banqueta Carles Morales, molt motivat i engrescat per aconseguir accedir a la final de la Supercopa de Catalunya.

Durant un matx d'allò més igualat, el Sarrià es va exhibir en orgull i sacrifici. A la primera meitat els sarrianencs van marxar amb avantatge al marcador (14-13).

Van ser uns primers 30 minuts d'alternatives al marcador i cap dels dos conjunts aconseguia desfer-se del rival, sobretot el Fraikin Granollers, d'Asobal, i superat en diferents fases del joc pels de Carles Morales. El Sarrià no es deixava intimidar per un rival de l'elit i, empès pel sorollós públic del pavelló, va fer una primera part gairebé perfecta. A la represa, els locals van tornar a sortir molt forts però ràpidament els vallesans van intentar agafar el control del partit. I ho van aconseguir.

A partir del minut 40 van posar la directa i amb un parcial contundent d'1 a 6 van començar a encarrilar aquesta semifinal de la Supercopa Catalana però el Sarrià, amb molta fe i intensitat, va arribar a posar-se de nou dos gols per sota per arribar als últims minuts amb una petita opció de donar la sorpresa.

Amb Lozano com a màxim anotador del partit (9), el Sarrià no va poder accedir a la final del torneig però va oferir una imatge molt bona davant un equip de primer nivell.