Em sento acollit. La meva
feina és respectada i confien en mi. És el millor que li pot passar a un entrenador
Salva Puig (Montcada i Reixac, 1979) viu la realitat del Sarrià dia a dia. És el discurs que adopta tota una institució de l’handbol: exjugador de Barça (guanya la Lliga de Campions
el 2005) i Granollers –en tres etapes, hi debuta a l’Asobal i s’hi retira– entre altres, fa un pas més en la seva carrera com a entrenador després de deixar el Calella, amb qui va
estar a punt de pujar a la 1a estatal; la categoria des de la qual el seu actual club va pujar a Plata la primavera.
21-22 a Còrdova, per començar. Guanyar a fora és molt complicat i, fer-ho en el debut, fa que siguin més que dos punts? O es manté en el partit a partit?
Sí, la nostra intenció és aquesta, partit a partit. És clar que tenen un valor més gran per ser fora de casa i en aquesta categoria és molt complicat sumar a fora. Sí, té un valor
afegit però els hem de fer bons aquesta setmana guanyant el Màlaga.
L’altra setmana tenen la copa i si guanyen l’Antequera rebran un equip de l’Asobal. El prepararan de manera especial?
Francament no m’he parat ni un moment a pensar-hi i és l’objectiu d’aquesta temporada. Estem totalment centrats en l’objectiu d’aquesta setmana i, quan passi el Màlaga, a partir de
diumenge començarem a pensar en la copa. És clar que pel que fa a objectius estaria molt bé passar l’eliminatòria i enfrontar-te a un equip d’Asobal. Però no ens volem tornar bojos en
pensar-hi molt més enllà del que tenim més proper: la prioritat absoluta és el partit de lliga i, quan passi, ja veurem com estem per afrontar la copa.
El Sarrià té tres derrotes en tot el 2019. Per a un entrenador que l’agafa a l’estiu, és més fàcil que fer-ho amb un equip en caiguda lliure, per exemple?
Quan arribes a un club que acaba de pujar i que està en dinàmica positiva havent perdut molt pocs partits agafes un equip acostumat a sumar victòries. Ho fa més senzill a l’hora de
treballar però són dues categories totalment diferents i la duresa de la divisió d’honor plata no té res a veure amb la primera estatal. Ha estat més senzill potser a l’hora
d’introduir nous conceptes, que ho fem de mica en mica i la gent ho està assimilant bé i treballant bé.
Cada entrenador té el seu propi segell però Nitu Pórtulas em comentava que el seu s’assembla molt al de Josep Espar, que és qui el fitxa. Va per aquí?
En Josep i jo entenem l’handbol de la mateixa manera. Tot es basa en una molt bona defensa, si vols existir al llarg del temps. Un bon atac et permetrà guanyar un partit puntual, però
a la llarga si no tens una bona defensa ho acabes pagant. Ens agrada sortir ràpid al contraatac i en atac jugar de manera organitzada. Aquí és potser on ho veiem diferent, amb matisos
al pivot o situacions puntuals, però el Sarrià sempre ha estat defensa i contraatac i ho potenciem.
Hi manté contacte, amb ell?
Som amics i parlem, no cada dia, però estem en contacte i fem intercanvi d’opinions i un treball en equip. Perquè al final jo soc la cara visible però el meu staff està fent una feina brutal: som, parlo de memòria, nou o deu persones treballant per al primer equip. Més la junta directiva que fa un gran
esforç. És una feina coral de tots: cadascú fa el que li toca i molt bé. És un dels secrets de l’èxit de Sarrià.
Tornem a l’estil: un porter del nivell de Pau Guitart hi ajuda.
Té molt talent, sí, treballa molt i la seva il·lusió és l’handbol. Ho transmet a la pista, està en un nivell molt alt i també amb un marge de millora important. Dona seguretat a
l’equip i a la nostra defensa, perquè sabem la importància que té. Dit això, tenim l’Antonio [Moreno] que és l’altre porter i que està treballant molt bé, té marge de millora i, entre
els dos a la porteria, ens donen estabilitat i confiança per afrontar la temporada.
Pel que m’explica des del principi, si li demano per l’any que ve... Si Guiti o un altre marxa?
És que ara mateix és fer volar coloms, suposicions que no sabem si passaran o no. L’únic que et puc dir a dia d’avui és que els jugadors estan contents d’estar a Sarrià, ho estan
donant tot cada dia en els entrenaments i els partits per defensar aquests colors del seu club i estic molt content amb la seva feina. El que passi en un futur, en determinats casos
puntuals ja els afrontarem. Tothom està centrat en aquesta temporada.
M’engegarà a dida, al final, si li demano pel seu cas particular? Quan el fitxen, el club ens explica que vol fer carrera com a tècnic i Sarrià és un pas més...
No. És el mateix i ara mateix no m’ho plantejo. Sí que et diré que estic molt content a Sarrià, estic gaudint molt i em sento realment acollit. Veig que la meva feina és respectada i
que el club i els jugadors confien en mi. I això és el millor que li pot passar a qualsevol entrenador. Tenim una afició que és fantàstica, jugar aquí és un plaer i no em plantejo un
futur gaire més enllà. Quan acabi la temporada parlarem un altre cop i ja veurem què passa.
Segur que a Sarrià hi va venir uns quants cops. Deu ser més agraït que jugar-hi en contra...
Quan hi jugues en contra saps que vens a patir, en el sentit que no estaràs còmode, la gent està molt a prop i l’equip va fort. És una pista difícil i, quan ho tens a favor, tot això
canvia i és com si tinguéssim un vuitè jugador i, en moments complicats quan l’equip necessita una mica d’encoratjament, l’equip rep el suport de l’afició i treu forces d’on no les
té. És un valor afegit i ho he viscut en partits amistosos o en la supercopa de Catalunya amb el Granollers i ara tinc ganes de veure-ho a la lliga, que és on realment els punts sí
que compten, com la gent ens ajuda.
Està preparada, la gent? Ara han començat molt bé però pot ser duríssima, la temporada.
Crec que sí. Hem de ser conscients a quina categoria juguem i contra equips no només amb molt pressupost i inversió en fitxatges sinó contra equips que en hores d’entrenament
probablement ens doblen. Poden entrenar-se als matins, són gairebé professionals. Això al llarg de la temporada és un volum d’entrenaments al qual nosaltres no podem arribar-hi.
L’afició és conscient que l’equip ho donarà tot i que lluitarà fins al darrer minut de la temporada. Si ens serveix per salvar la categoria, fantàstic i, si no, estic convençut que
Sarrià continuarà treballant per estar al més amunt possible.
