La presidenta del Sarrià admet que l'Augi pensa en la fase d'ascens, però alhora es mostra prudent
BORJA SÁNCHEZ - sarrià de ter
“Sabem que tenim l'equip consolidat, però ara mateix no parlem de pujar, s'ha d'anar partit a partit i hem de tenir en compte que hi ha tres o quatre equips que tenen possibilitats d'anar a la fase d'ascens.” Alícia Garcia Moya viu amb naturalitat el paper de l'Augi en les deu primeres jornades de lliga, després de les quals el conjunt de Josep Espar comparteix el primer lloc en la classificació amb el Sant Quirze (vuit victòries, un empat i una derrota), l'únic que ha estat capaç de guanyar-lo. Una posició, la de segon, que permetria al Sarrià tornar a disputar la fase d'ascens a plata cinc anys després i quan fa 40 anys que és a primera estatal. “L'equip treballa amb mola il·lusió i els nanos en tenen ganes”, diu la presidenta. “La idea és aquesta, tenim una plantilla amb jugadors del planter que els últims quatre o cinc anys han estat sempre en la fase sector i en els campionats estatals. Els que tenim que ja són veterans fa molt temps que juguen junts, i els que han pujat s'hi han adaptat molt bé. Però anem jornada a jornada, encara falta molt”, puntualitza, fent referència al discurs del cos tècnic, que no focalitza la presència a fases, sinó que remarca l'objectiu de millorar, des que Josep Espar va agafar l'equip el 2011, cada temporada la posició en la classificació.
Mitjà termini
“Sempre, des d'aquesta junta directiva, hem dit que arribarem on arribin els jugadors. I si al final de la lliga tenim l'oportunitat d'anar a les fases segur que hi serem, igual com hem fet aquests anys amb els equips de base”, diu la presidenta sobre la possibilitat de tancar la lliga entre els dos primers. I més enllà? “Després ja no ho sé, perquè si es puja és una decisió que s'ha de parlar. Ara mateix no sabem què significaria i tampoc ens ho plantegem fins que no acabi la lliga. Nosaltres també anem partit a partit, i si vols acabar a la part de dalt ho has de guanyar gairebé tot.” És clar que l'inici és esperançador, amb vuit victòries de les quals destaquen les diferències contra el Mataró (ara cinquè, 9 gols) i el Granollers (quart a dos punts, 6 gols). “L'equip està funcionant molt bé”, reconeix.
Un caramel
“Jo en l'aspecte personal intento compartir les decisions amb tota la junta. I el primer és ser a les fases. Després, si s'arriba a pujar, seria parlar amb l'equip, perquè són ells els que hi han de dir la seva. És un compromís molt gran a nivell de desplaçaments i de dedicar-hi temps”, assegura, sobre la gestió d'un hipotètic ascens al qual el club ja va renunciar el 2011 o, sense anar més lluny, l'Adrianenc i el Granollers B aquest estiu i per segon cop. Però pujar té un altre al·licient molt llaminer i no gaire lluny de Sarrià de Ter: “Tornar a jugar contra el Bordils seria fantàstic, sempre dic que és un derbi que no es vol perdre ningú i que ells també estarien molt contents de jugar-lo un altre cop. Per a l'esport i l'handbol en si seria molt bo. És un partit de la màxima rivalitat que omplia sempre els pavellons, el d'aquí i el d'allà.”
"Tornar a jugar contra el Bordils seria fantàstic. És un partit de la màxima rivalitat que omplia sempre els dos pavellons
Alícia Garcia Moya
"'equip treballa amb molta il·lusió i està molt motivat. Si al final de la lliga tenim l'oportunitat d'anar a les fases, segur que hi serem